http://marionamartinezbis.blogspot.com/
jueves, 29 de diciembre de 2011
2on. Trimestre
LA CATALUNYA MODERNA
LES CIVILITZACIONS EXTRAEUROPEES DEL SEGLE XV
Xina
La Xina tenia una gran densitat de població. Les terres tenien una fertilitat molt alta, per que destinaven al conreu de l'arròs. L'imperi xinès era un estat jerarquitzat i centralitzat. Les diverses dinasties en el poder van fer desenvolupar-se el comerç.
Índia
L'Índia estava dividida en petits estats distribuïts entre les planes fluvials.
Aquesta va desenvolupar una agricultura rica que va permetre tenir una alta densitat de població.
Tenia un poder centralitzat per una administració i un exèrcit que controlava la població.
La societat es dividia en grups tancats, anomenats castes. (sacerdots, guerrers, comerciants, camperols, i els sense casta (intocables)).
També va sorgir l’ islamisme.
L'Índia estava dividida en petits estats distribuïts entre les planes fluvials.
Aquesta va desenvolupar una agricultura rica que va permetre tenir una alta densitat de població.
Tenia un poder centralitzat per una administració i un exèrcit que controlava la població.
La societat es dividia en grups tancats, anomenats castes. (sacerdots, guerrers, comerciants, camperols, i els sense casta (intocables)).
També va sorgir l’ islamisme.
Àfrica medieval
L'Àfrica medieval estava dominada per els musulmans i es destacaven els regnes sudànics, caracteritzats per un sistema polític centralitzat.
Eren societats agràries i també duien a terme un intens comerç amb l’Índic i el nord d’Àfrica.
Eren societats agràries i també duien a terme un intens comerç amb l’Índic i el nord d’Àfrica.
Amèrica del Nord
Amèrica del Nord estava dominada per pobles caçadors i recol·lectors nòmades.
Les grans civilitzacions de l'Amèrica central i l'Amèrica del Sud es caracteritzaven per una economia agrària i pel gran nivell de desenvolupament tecnològic.
Les societats eres molt jerarquitzades i els estats eren centralitzats.
La seva religió era politeista, amb divinitats relacionades amb les forces de la natura.
La seva religió era politeista, amb divinitats relacionades amb les forces de la natura.
Amèrica Central
En l'Amèrica central destacaven els pobles maia i asteca:
Civilització Maia: Al segle XV havia entrat en decadència i vivien en ciutats estat, tenien un sistema d’escriptura ideogràfica.
Asteques: Eren un poble guerrer situat a l'altiplà de Mèxic i en ple desenvolupament en el segle XV. Van formar un imperi amb capital a la gran ciutat de Tenochtitlán que va assolir una gran densitat de població.
En la seva religió destacaven els rituals sanguinaris, amb sacrificis humans, i la construcció de grans monuments, com les piràmides esglaonades.
En la seva religió destacaven els rituals sanguinaris, amb sacrificis humans, i la construcció de grans monuments, com les piràmides esglaonades.
Amèrica del Sud
Hi havia zones habitades per agricultors i caçadors seminòmades.
A l'Amèrica del Sud hi destacava la civilització dels inques, que estava centrada al Perú i dominada tot l’altiplà andí. Es caracteritzaven per l’arquitectura de plata.
Els inques tenien en consideració la divinitat solar.
Els inques tenien en consideració la divinitat solar.
ELS PORTUGUESOS A ÀFRICA I ÀSIA:
Causes i factors dels descobriments geogràfics:
Al segle XV, el món estava dividit en civilitzacions aïllades. A finals del segle XV i principis del XVI, els portuguesos i castellans, van descobrir nous territoris, que van comportar l'inici d'un domini econòmic, polític i cultural sobre la resta del món.
· Aspectes econòmics: A l'edat mitjana, els europeus comerciaven amb Àsia fins que a mitjans del segle XV els turcs van interrompre aquest comerç. Els europeus van buscar una altre ruta directa, que abaratia els preus. A més a més, Europa vivia una expansió econòmica.
· Aspectes polítics i religiosos: Les monarquies finançaven els viatges marítims (per augmentar ingressos en els territoris conquerits) i l'Església ho veia com a un mitja per estendre la fe cristiana.
· Aspectes científics: Els relats de Marco Polo i les obres antigues que parlaven sobre que la Terra era rodona van despertar la curiositat del homes de ciència de l’època.
· Aspectes tècnics: Tots els aspectes anteriors van impulsar la renovació tècnica (perfeccionament dels instruments de navegació i el perfeccionament dels vaixells), això va possibilitar a la realització de llargs viatges per mar.
Els viatges dels portuguesos:
A la primera meitat del segle XV, els portuguesos van ocupar les illes Madeira i les Açores i van començar a desplaçar-se per la costa atlàntica d'Àfrica.
Al 1434 els castellans ocupaven les Canàries, i els portuguesos van arribar a Bojador on van començar a descobrir terres desconegudes.
Entre 1434 i 1484 van arribar al Blanc, on hi van establir contacte amb Sudan, Sierra Leone, golf de Guinea i riu Congo, on l'objectiu era trobar una ruta directa per arribar a la Índia. Al 1497, Vasco de Gama va dirigir una expedició cap a Calicut, Índia.
Entre 1434 i 1484 van arribar al Blanc, on hi van establir contacte amb Sudan, Sierra Leone, golf de Guinea i riu Congo, on l'objectiu era trobar una ruta directa per arribar a la Índia. Al 1497, Vasco de Gama va dirigir una expedició cap a Calicut, Índia.
AMÈRICA: DESCOBRIMENT I CONQUESTA
CRISTÒFOR COLOM (probablement nascut a Gènova.)
Es va establir a Portugal abans del 1476, i ben aviat va idear el projecte d’arribar a l’Imperi del Gran Khan (Xina), a través de la ruta atlàntica.
Partia del propòsit de que la Terra era esfèrica.
Partia del propòsit de que la Terra era esfèrica.
Aquest projecte tenia dos errors:
v Consideraven que el perímetre del planeta era més petit que el real.
v Desconeixien l'existència d'Amèrica.
Els portuguesos van rebutjar el projecte, així que Colom el va presentar als reis Catòlics.
Al 1492 es van signar les capitulacions de Santa Fe
- Colom era almirall i virrei de les terres que descobrís, i rebia una desena part dels beneficis.
Amb l'ajuda dels germans Pinzón va reclutar una tripulació de cent homes i la tripulació (una nau i dos caravel·les) va sortir del port de Palos (Huelva) el tres d'agost de 1492.
El 12 d'octubre van trobar terra (una illa de les Bahames) que van anomenar San Salvador. Més tard van explorar Cuba i l'Espanyola. Finalment, al 1493 van tornar a Espanya.
Al 1492 es van signar les capitulacions de Santa Fe
- Colom era almirall i virrei de les terres que descobrís, i rebia una desena part dels beneficis.
Amb l'ajuda dels germans Pinzón va reclutar una tripulació de cent homes i la tripulació (una nau i dos caravel·les) va sortir del port de Palos (Huelva) el tres d'agost de 1492.
El 12 d'octubre van trobar terra (una illa de les Bahames) que van anomenar San Salvador. Més tard van explorar Cuba i l'Espanyola. Finalment, al 1493 van tornar a Espanya.
Després, Colom va fer tres viatges més a Amèrica i va morir al 1506 pensant que havia arribat a les Índies, (Àsia).
La primera volta al món:
Al 1519, els castellans van organitzar una expedició dirigida pel portuguès Magalhães, que va donar la volta al món i va demostrar l'esfericitat de la terra. Una sola nau, amb seixanta homes, va arribar el setembre de 1522 amb només divuit homes.
La conquesta d'Amèrica:
Una vegada van arribar a Santo Domingo, Puerto Rico, Jamaica i Cuba, els castellans van conquerir territoris continentals i es van enfrontar amb els imperis precolombins (asteca i inca).
La conquesta es va fer amb pocs soldats perquè disposaven d'armes de foc i ferro, armadures i cavalls.
Al 1519, els castellans van organitzar una expedició dirigida pel portuguès Magalhães, que va donar la volta al món i va demostrar l'esfericitat de la terra. Una sola nau, amb seixanta homes, va arribar el setembre de 1522 amb només divuit homes.
La conquesta d'Amèrica:
Una vegada van arribar a Santo Domingo, Puerto Rico, Jamaica i Cuba, els castellans van conquerir territoris continentals i es van enfrontar amb els imperis precolombins (asteca i inca).
La conquesta es va fer amb pocs soldats perquè disposaven d'armes de foc i ferro, armadures i cavalls.
v v La conquesta de Mèxic: (1519-1521) Va ser obra de Hernan Cortés.
l’expedició va sortir de Cuba amb 11 vaixells, 900 homes, 32 cavalls i 14 canons. Van sotmetre a l'emperador Moctezuma, van ocupar Tenochtitlán i van imposar el pagament de tributs als indígenes. Els conqueridors van dominar el territori i el van anomenar Nova Espanya a l’any 1521.
v v La conquesta del Perú: (1531-1534) Va ser dirigida per Francisco Pizarro. L’expedició era formada per 180 homes i 37 cavalls. Pizarro va dominar Cuzco i va fundar Lima. Després, els espanyols van conquerir la resta d'Amèrica del Sud (Xile i Riu de la Plata).
L'AMÈRICA ESPANYOLA:
La colonització espanyola d'Amèrica:
Els grans àmbits de l'ocupació espanyola d'Amèrica van ser els virregnat de Nova Espanya (Mèxic) i del Perú, que incloïa els territoris del sud, fins a Xile; també es va estendre per les illes del Carib, la península de Florida, Amèrica Central, Nova Granada (Colòmbia) i les costes de Veneçuela i Argentina.
A mesura que s’anava conquerint es va iniciar la colonització i els espanyols van imposar la seva estructura social, els seus interessos econòmics i la seva cultura.
La colonització espanyola d'Amèrica:
Els grans àmbits de l'ocupació espanyola d'Amèrica van ser els virregnat de Nova Espanya (Mèxic) i del Perú, que incloïa els territoris del sud, fins a Xile; també es va estendre per les illes del Carib, la península de Florida, Amèrica Central, Nova Granada (Colòmbia) i les costes de Veneçuela i Argentina.
A mesura que s’anava conquerint es va iniciar la colonització i els espanyols van imposar la seva estructura social, els seus interessos econòmics i la seva cultura.
La societat: El nombre d'espanyols establert a Amèrica va ser petit.
La societat americana estava dividida en diferents categories socials de base ètnica: espanyols peninsulars, criolls (fills d'espanyols nascuts a Amèrica), mestissos (fills d'espanyols i amerindis), mulats (fills d'espanyols amb negres), indígenes i negres.
Els altres imperis colonials dels segles XVI i XVII:
La monarquia espanyola va monopolitzar el domini d'Amèrica. I Portugal va colonitzar Brasil.
Al segle XVII, els Països Baixos es van apoderar de moltes colònies portugueses. També es van establir a Sud-àfrica i a Amèrica, en algunes illes de les Antilles, la Guyana i alguns punts de la costa dels actuals Estats Units.
Anglaterra va fundar factories a la costa de l'Índia i algunes illes del Carib. Va establir població permanent de grangers a l'Amèrica del Nord. I França tenia establiments a l'Índia, algunes illes Antillanes i Amèrica del Nord.
EL COMERÇ MUNDIAL ALS SEGLES XVI I XVII:
Conseqüències dels descobriments i del domini europeu:
Els descobriments geogràfics van tenir conseqüències importantsa tot el món.
El gran centre del comerç es va desplaçar a l'Atlàntic i es va iniciar un comerç mundial dominat per Europa.
Mitjançant aquest comerç, es van difondre nous productes per tot el món (tints, vainilla, cacau, tomàquet, patata, etc.). A Europa van arribar grans quantitats d'or, plata i esclaus (població de l'Àfrica negra). A més a més, els europeus van començar a emigrar cap a les noves terres.
Finalment, l'ampliació del món conegut va tenir un impacte sobre les mentalitats:
Van avançar molt i va quedar clar que Europa no era el centre de la humanitat però van seguir imposant la seva cultura a la resta del món.
La societat americana estava dividida en diferents categories socials de base ètnica: espanyols peninsulars, criolls (fills d'espanyols nascuts a Amèrica), mestissos (fills d'espanyols i amerindis), mulats (fills d'espanyols amb negres), indígenes i negres.
Els altres imperis colonials dels segles XVI i XVII:
La monarquia espanyola va monopolitzar el domini d'Amèrica. I Portugal va colonitzar Brasil.
Al segle XVII, els Països Baixos es van apoderar de moltes colònies portugueses. També es van establir a Sud-àfrica i a Amèrica, en algunes illes de les Antilles, la Guyana i alguns punts de la costa dels actuals Estats Units.
Anglaterra va fundar factories a la costa de l'Índia i algunes illes del Carib. Va establir població permanent de grangers a l'Amèrica del Nord. I França tenia establiments a l'Índia, algunes illes Antillanes i Amèrica del Nord.
EL COMERÇ MUNDIAL ALS SEGLES XVI I XVII:
Conseqüències dels descobriments i del domini europeu:
Els descobriments geogràfics van tenir conseqüències importantsa tot el món.
El gran centre del comerç es va desplaçar a l'Atlàntic i es va iniciar un comerç mundial dominat per Europa.
Mitjançant aquest comerç, es van difondre nous productes per tot el món (tints, vainilla, cacau, tomàquet, patata, etc.). A Europa van arribar grans quantitats d'or, plata i esclaus (població de l'Àfrica negra). A més a més, els europeus van començar a emigrar cap a les noves terres.
Finalment, l'ampliació del món conegut va tenir un impacte sobre les mentalitats:
Van avançar molt i va quedar clar que Europa no era el centre de la humanitat però van seguir imposant la seva cultura a la resta del món.
LA SOCIETAT MAIA:
Els grecs d'Amèrica:
Entre el segle III a. C. i la conquesta espanyola, els maies van construir una civilització molt avançada.
El marc Geogràfic:
El poble maia es va estendre per la península de Yucatán (Mèxic) i Guatemala, Hondures i Belize.
Zones amb un clima tropical: Altes temperatures tot l’any i per la presència d’una estació humida amb pluges diàries i una altre seca amb absència de precipitacions.
L'organització política:
Entre el segle III a. C. i la conquesta espanyola, els maies van construir una civilització molt avançada.
El marc Geogràfic:
El poble maia es va estendre per la península de Yucatán (Mèxic) i Guatemala, Hondures i Belize.
Zones amb un clima tropical: Altes temperatures tot l’any i per la presència d’una estació humida amb pluges diàries i una altre seca amb absència de precipitacions.
L'organització política:
Els orígens dels maies comencen al segle III a. C.
La majoria de les ciutats maies van ser conquerides pels espanyols durant els anys 1527-1546.
L’última ciutat maia va ser Tayasal, que va resistir fins el 1697.
La majoria de les ciutats maies van ser conquerides pels espanyols durant els anys 1527-1546.
L’última ciutat maia va ser Tayasal, que va resistir fins el 1697.
El seu imperi mai va ser unificat. Vivien en ciutats independents i cada una dominava el territori del seu entorn.
L'economia i la societat:
La seva economia es basava en el blat de moro, que constituïa la base de l’alimentació.
Durant anys, van tenir una gran productivitat, ja que les terres eren verges. Amb el temps, quan els camps deixaven de ser fèrtils, la població emigrava a altres zones boscoses. Les ciutats velles eren ocupades per la selva.
Les ciutats s'estructuraven entorn d'una gran plaça amb edificis públics i temples.
Eren governades per un rei sacerdot, que assolia el poder per via hereditària.
La classe dirigent estava formada per la casta sacerdotal hereditària, que coneixia el calendari i regulava els treballs agrícoles.
La noblesa hereditària. I els camperols, que pagaven impostos a l'Estat.
I per últim els esclaus, que eren presoners.
La cultura i la religió:
Durant anys, van tenir una gran productivitat, ja que les terres eren verges. Amb el temps, quan els camps deixaven de ser fèrtils, la població emigrava a altres zones boscoses. Les ciutats velles eren ocupades per la selva.
Les ciutats s'estructuraven entorn d'una gran plaça amb edificis públics i temples.
Eren governades per un rei sacerdot, que assolia el poder per via hereditària.
La classe dirigent estava formada per la casta sacerdotal hereditària, que coneixia el calendari i regulava els treballs agrícoles.
La noblesa hereditària. I els camperols, que pagaven impostos a l'Estat.
I per últim els esclaus, que eren presoners.
La cultura i la religió:
Els maies disposaven d’una escriptura ideogràfica, un signe representava una idea o concepte.
També posseïen coneixements matemàtics i astronòmics, que els permetien precisar la durada de l'any.
I la seva religió era politeista i tenien molts relats mitològics.
Practicaven sacrificis humans i l'antropofàgia.
I la seva religió era politeista i tenien molts relats mitològics.
Practicaven sacrificis humans i l'antropofàgia.
martes, 27 de diciembre de 2011
1er. Trimestre
Personatge históric: Margarida Xirgu i Subirà
https://docs.google.com/leaf?id=0B7JvdY1sngY9MDhiYjUzNjUtNGQ5Mi00MjYxLWFiM2ItODM0NDU2MzY0NjU2&hl=es
Projecte arce:
https://docs.google.com/present/edit?id=0AbJvdY1sngY9ZGNmcjZ6aHRfMzMwZ2t6MjdtM2s&hl=en_US
Cacera del tresort:
Art Romànic:
https://docs.google.com/document/d/1f2BFBgT4t6U760xAyxGwF06Lw9MJrI3rn5FyyEEGszI/edit?hl=en_US
Caceres dels companys:
https://docs.google.com/document/d/1NMS763I7bq_lfdYXdc4rux7TkQ9TyaiSfYDMixTJPMc/edit?hl=en_US
https://docs.google.com/leaf?id=0B7JvdY1sngY9MDhiYjUzNjUtNGQ5Mi00MjYxLWFiM2ItODM0NDU2MzY0NjU2&hl=es
Projecte arce:
https://docs.google.com/present/edit?id=0AbJvdY1sngY9ZGNmcjZ6aHRfMzMwZ2t6MjdtM2s&hl=en_US
Cacera del tresort:
Art Romànic:
https://docs.google.com/document/d/1f2BFBgT4t6U760xAyxGwF06Lw9MJrI3rn5FyyEEGszI/edit?hl=en_US
Caceres dels companys:
https://docs.google.com/document/d/1NMS763I7bq_lfdYXdc4rux7TkQ9TyaiSfYDMixTJPMc/edit?hl=en_US
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)